A la vila de Toluges, al Rosselló (en aquell temps Catalunya), l'any 1027, es reuniren un grup d'eclesiàstics presidits per l'abat Oliba en el que s'anomenaria la primera Assemblea de Pau i Treva de Déu. Aquesta assemblea pretenia limitar les actuacions bèl·liques dels senyors feudals de la zona dels Pirineus, que regnaven i imposaven la seva llei amb total impunitat. Aquest grup de religiosos va decidir d'excloure del sagrament de la comunió a aquelles persones que no respectessin la prohibició de guerrejar de divendres a dilluns. Aquesta primera reunió d'homes de pau és considerada com l'origen del parlamentarisme modern. No seria fins al 1207 que, a Anglaterra, s'establís la segona institució semblant a la de les Assemblees de Pau i Treva: el parlament anglès.A Catalunya, aquestes assemblees es van anar succeint i van incorporar altres veus: la noblesa, els burgesos, els artesans, etc. Finalment, el 1359 s'escull una comissió permanent: la Generalitat de Catalunya.
El mestre Pau Casals (del qual en parlarem un altre dia) coneixia molt bé la història del seu país i, en l'ocasió de l'estrena de l'Himne de les Nacions Unides, el 1971 a Nova York, va dirigir-se al públic per reivindicar, entre llàgrimes, la primogeneïtat del parlamentarisme català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada