Una de les ambaixades més antigues de l'imperi Xinès/Tàrtar a Europa la podem trobar a terres catalanes, curiosament a Ripoll. A la Crònica de Jaume I, capítol 475, hi podem llegir: "E quan venc al vuitè dia que hi haguem estat, vencnos missatge que Jacme d'Alarig, qui era nostre e nos l'havíem enviat al rei dels tartres, que era vengut de lla e que ens aportava bon missatge. E ab ell venien dos tartres, honrats hòmens mas la u era pus honrat e havia major poder." Donada la relació del rei Jaume I amb el monestir de Ripoll, els historiadors han pensat que els capitells que contenen personatges amb faccions clarament orientals podrien representar aquells dos mandarins que van acompanyar a Jaume d'Alaric des de la Xina fins a Catalunya.
A la vila de Toluges, al Rosselló (en aquell temps Catalunya), l'any 1027, es reuniren un grup d'eclesiàstics presidits per l'abat Oliba en el que s'anomenaria la primera Assemblea de Pau i Treva de Déu. Aquesta assemblea pretenia limitar les actuacions bèl·liques dels senyors feudals de la zona dels Pirineus, que regnaven i imposaven la seva llei amb total impunitat. Aquest grup de religiosos va decidir d'excloure del sagrament de la comunió a aquelles persones que no respectessin la prohibició de guerrejar de divendres a dilluns. Aquesta primera reunió d'homes de pau és considerada com l'origen del parlamentarisme modern. No seria fins al 1207 que, a Anglaterra, s'establís la segona institució semblant a la de les Assemblees de Pau i Treva: el parlament anglès. A Catalunya, aquestes assemblees es van anar succeint i van incorporar altres veus: la noblesa, els burgesos, els artesans, etc. Finalment, el 1359 s'escull una comissió permanent: la Generalitat de Catalunya. El mestre Pau Casals (del qual en parlarem un altre dia) coneixia molt bé la història del seu país i, en l'ocasió de l'estrena de l'Himne de les Nacions Unides, el 1971 a Nova York, va dirigir-se al públic per reivindicar, entre llàgrimes, la primogeneïtat del parlamentarisme català.
La melodia més coneguda del món no és ni les Quatre Estacions de Vivaldi, ni l'Himne de l'Alegria de Beethoven, ni molt menys, Els Segadors. Probablement, aquesta melodia coneguda arreu del món és el timbre per defecte que porten els telèfons mòbils de la marca Nokia. Aquesta música, com poca gent sap, és obra del guitarrista del s.XIX, Francesc Tàrrega. Francesc d'Assís Tàrrega Eixea (Villareal, 1852-Barcelona, 1909) és considerat com el pare dels fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX. De ben petit va patir un accident que li va afectar la visió i el seu pare, tement que pogués quedar-se cec, el posà a estudiar guitarra per si algun dia s'havia de guanyar la vida com a músic. Estudià a Barcelona i a Madrid, on va tocar a tavernes i cafès per poder mantenir-se i sustentar a la seva família i ben aviat va convertir-se en un gran virtuós de la guitarra. Llavors va començar la seva fulgurant carrera com a compositor, concertista i pedagog per Europa i el nord d'Àfrica. La guitarra prenia el seu lloc com a solista i deixava de ser un instrument d'acompanyament. Francesc Tàrrega va morir als 57 anys a Barcelona, després d'una llarga i penosa malaltia deixant una llarga llista de composicions molt apreciades per als guitarristes. No va ser fins al 1993 quan Anssi Vanjoki, un directiu de la firma Nokia, va seleccionar el Gran Vals en La Major, composat el 1902, com a música per a un anunci publicitari. Poc després, van escollir 2 compassos d'aquest Gran Vals de Tàrrega per a crear un so de trucada que seria conegut amb el sobrenom de "Nokia Tune" (pareu l'orella al vídeo adjunt, a veure si el reconeixeu). Cada dia, milions de persones identifiquen aquests compassos de la música de Tàrrega amb un telèfon mòbil. Quin homenatge més curiós al gran guitarrista!
Una de les ambaixades més antigues de l'imperi Xinès/Tàrtar a Europa la podem trobar a terres catalanes, curiosament a Ripoll. A la Crònica de Jaume I, capítol 475, hi podem llegir: "E quan venc al vuitè dia que hi haguem estat, vencnos missatge que Jacme d'Alarig, qui era nostre e nos l'havíem enviat al rei dels tartres, que era vengut de lla e que ens aportava bon missatge. E ab ell venien dos tartres, honrats hòmens mas la u era pus honrat e havia major poder."
