divendres, 26 de setembre del 2008

Jaume Nunó - Compositor de l'himne de Mèxic

Jaume Nunó i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 1824 - Nova York, 1908) pot no ser molt conegut a Catalunya, però a Mèxic la seva música sona cada dia en algun lloc ja que ell va ser el compositor de l'himne de Mèxic. Va estudiar música a Barcelona i a Itàlia de la mà de l'operista Saverio Mercadante. Un cop acabats els seus estudis viatjà a Cuba (encara espanyola) i a Mèxic, on va fer amistat amb el president de torn, el General Santa Anna. S'instal·là a Mèxic durant un temps i va guanyar el concurs per a posar música a la lletra de l'himne de Mèxic.
Després d'una sèrie de maniobres polítiques agosarades, el 1855, el president Santa Anna reununcia al càrrec i s'exilia a Colombia cosa que porta a Nunó a fugir als Estats Units, a Nova York. Allà treballarà com a director d'orquesta fins que el 1901, un periodista mexicà el re-descobreix i n'informa al president de Mèxic, Porfirio Díaz. Nunó és convidat a tornar a Mèxic on va ser homenatjat degudament. És recordada la festa que se li va oferir al castell de Chapultepec a Mèxic D.F., on hi va tocar un compatriota de Nunó, Luis G. Jordà (del qual en parlaré més endavant).
Nunó va morir el 1908 a Nova York. El 1942, el govern mexicà va reconèixer la seva figura i va fer portar les seves despulles a Mèxic per ser enterrades a la Rotonda de los Hombre Ilustres, destinada als herois nacionals i personalitats amb una reconeguda contribució a la pàtria mexicana. Nunó és l'únic extranger, català, enterrat en aquest panteó nacional.
El 2004, amb la commemoració dels 150 anys de l'himne de Mèxic, Sant Joan de les Abadesses es va agermanar amb la ciutat de San Luis Potosí, lloc de naixement del poeta que posà la lletra a l'himne, Francisco González Bocanegra. Des de llavors, la bandera mexicana oneja juntament amb la catalana a l'ajuntament. Cada 16 de setembre, commemorant el dia de la Independència de Mèxic, a Sant Joan de les Abadesses se celebra una festa a la Plaça Major on mexicans i catalans recorden el seu patrimoni comú. Els balls populars, la xerinola, "mariachis" i sardanes fan aquesta una festa per no perdre's!

Pàgina web de Sant Joan de les Abadesses [link]