Federic Duran i Jordà - Creador del primer banc de sang del món

Les guerres que se succeïren a la primera meitat del segle XX van augmentar la rellevància que tenien les transfusions de sang per a salvar la vida del ferits. En aquella època, una transfusió de sang era una operació complexa i perillosa on es "connectaven" una vena del donant amb una del receptor amb el conseqüent risc d'infecció o coagulació. No va ser fins que, uns anys més tard, es descobriria que la sang es podia conservar fora del cos humà si era tractada adequadament amb l'addició d'alguns productes químics.
La idea d'organitzar un "banc de sang" on es guardés un dipòsit de varis tipus de sang a disposició d'hospitals que les requerissin va ser una pensada d'en Federic Duran i Jordà (Martorell, 1905 - Manchester, 1957).
Durant la Guerra Civil Española, l'equip del Dr. Duran van crear el "Servicio de Transfusión de Sangre de Barcelona", l'Agost de 1936. En aquest context bèl·lic, el Dr. Duran va desenvolupar els mètodes per a poder aconseguir una transfusió indirecta, és a dir, que la donació i la recepció fossin processos independents. Durant els 30 mesos que va funcionar aquest servei es van registrar 30.000 donants, es van fer més de 20.000 donacions i es van processar més de 9.000 litres de sang per a transfusions.
Les seves inclinacions polítiques el van fer exiliar-se al Regne Unit, un cop acabada la Guerra Civil, juntament amb el doctor Josep Trueta. A Anglaterra va continuar la seva vocació mèdica i la seva passió per la recerca. Va morir d'una leucèmia que ell mateix s'havia diagnosticat a Manchester. Els últims moments els va viure amb sang transfosa amb les tècniques i protocols que ell mateix va desenvolupar i que tantes vides salven encara avui dia. Tothom que ha rebut una transfusió de sang té contret un deute moral amb ell.

Per a saber-ne més: [link] i [link].
I si voleu encara aprofundir més, feu una passejada pel Museu d'Història de la Medicina de Barcelona.