El daiquiri, la contribució catalana a la cockteleria

El daiquiri, beguda quasi bé nacional de Cuba, va ser l'obra de Constantí I, l'emperador dels còctels. Així era conegut en Constantí Ribalaigua i Vert, natural de Lloret de Mar i propietari del bar La Floridita a l'Havana (avui encara obert al públic). Aquest emigrant català va ser el que va barrejar "accidentalment", el 1914, una copa i mitja de rom, el suc de mitja llimona, mitja cullerada de sucre, mitja copeta de curaçao i gel picat per crear el daiquiri. En aquest mateix establiment, Heminway hi solia passar moltes hores i fins i tot una variant del daiquiri porta el seu nom. Recordada és la seva frase: “My mojito in La Bodeguita. My Daiquiri in La Floridita”. A la fotografia, Constantí Ribalaigua i Ernest Heminway a La Floridita.

Per a més informació [link]

Correcció: Altres fonts (link) comenten que en Constantí Ribalaigua només va perfeccionar/variar i difondre la recepta original de finals del s.XIX. Dos enginyers nord-americans, Pagliuchi i Jennings S. Cox, van visitar la mina de ferro de Daiquiri, ciutat situada a l’extrem meridional de l’illa de Cuba. Van crear el daiquiri d’una manera més o menys fortuïta, ja que amb la suposada intenció de fer-se passar la set i no trobar ginebra o vermut, costums d’aquella època, van decidir barrejar els únics ingredients que tenien a mà: rom, llimones, sucre i gel. D'aquí el nom de Daiquiri.