Jaume Nunó i Roca (
Sant Joan de les Abadesses, 1824 - Nova York, 1908) pot no ser molt conegut a Catalunya, però a Mèxic la seva música sona cada dia en algun lloc ja que ell va ser el compositor de l'himne de Mèxic. Va estudiar música a Barcelona i a Itàlia de la mà de l'operista
Saverio Mercadante. Un cop acabats els seus estudis viatjà a Cuba (encara espanyola) i a Mèxic, on va fer amistat amb el president de torn, el
General Santa Anna. S'instal·là a Mèxic durant un temps i va guanyar el concurs per a posar música a la lletra de l'himne de Mèxic.
Després d'una sèrie de maniobres polítiques agosarades, el 1855, el president Santa Anna reununcia al càrrec i s'exilia a Colombia cosa que porta a Nunó a fugir als Estats Units, a Nova York. Allà treballarà com a director d'orquesta fins que el 1901, un periodista mexicà el re-descobreix i n'informa al president de Mèxic,
Porfirio Díaz. Nunó és convidat a tornar a Mèxic on va ser homenatjat degudament. És recordada la festa que se li va oferir al
castell de Chapultepec a Mèxic D.F., on hi va tocar un compatriota de Nunó,
Luis G. Jordà (del qual en parlaré més endavant).
Nunó va morir el 1908 a Nova York. El 1942, el govern mexicà va reconèixer la seva figura i va fer portar les seves despulles a Mèxic per ser enterrades a la
Rotonda de los Hombre Ilustres, destinada als herois nacionals i personalitats amb una reconeguda contribució a la pàtria mexicana. Nunó és l'únic extranger, català, enterrat en aquest panteó nacional.
El 2004, amb la commemoració dels 150 anys de l'himne de Mèxic, Sant Joan de les Abadesses es va agermanar amb la ciutat de
San Luis Potosí, lloc de naixement del poeta que posà la lletra a l'himne,
Francisco González Bocanegra. Des de llavors, la bandera mexicana oneja juntament amb la catalana a l'ajuntament. Cada 16 de setembre, commemorant el dia de la Independència de Mèxic, a Sant Joan de les Abadesses se celebra una festa a la Plaça Major on mexicans i catalans recorden el seu patrimoni comú. Els balls populars, la xerinola, "mariachis" i sardanes fan aquesta una festa per no perdre's!
Pàgina web de Sant Joan de les Abadesses [
link]
Cercant a la teranyina d'Internet, he trobat aquesta notícia curiosa. Qui no ha vist a la televisió els famosos rètols lluminosos de Times Square al centre de la vil·la de Nova York? Aquells que anuncien de forma continuada l'estat de la Borsa, les últimes notícies o resultats esportius. Doncs el seu fabricant és l'empresa Odeco de Badalona. Qui ho diria!!!
Les guerres que se succeïren a la primera meitat del segle XX van augmentar la rellevància que tenien les transfusions de sang per a salvar la vida del ferits. En aquella època, una transfusió de sang era una operació complexa i perillosa on es "connectaven" una vena del donant amb una del receptor amb el conseqüent risc d'infecció o coagulació. No va ser fins que, uns anys més tard, es descobriria que la sang es podia conservar fora del cos humà si era tractada adequadament amb l'addició d'alguns productes químics.
Jaume Nunó i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 1824 - Nova York, 1908) pot no ser molt conegut a Catalunya, però a Mèxic la seva música sona cada dia en algun lloc ja que ell va ser el compositor de l'himne de Mèxic. Va estudiar música a Barcelona i a Itàlia de la mà de l'operista Saverio Mercadante. Un cop acabats els seus estudis viatjà a Cuba (encara espanyola) i a Mèxic, on va fer amistat amb el president de torn, el General Santa Anna. S'instal·là a Mèxic durant un temps i va guanyar el concurs per a posar música a la lletra de l'himne de Mèxic.
El 1958, n'Enric Bernat (Barcelona, 1923 - 2003) es va adonar d'un fet evident: els nens mengen caramels i tenen tendència a treure-se'l de la boca. Va tenir una pensada que transformaria el món dels dolços: col·locar un bastonet al caramel per poder-lo manipular sense embrutar-se els dits. Havia nascut el Chupa Chups! Un dels dolços més universals i més coneguts arreu del món. El logotip va ser encarregat al pintor Salvador Dalí. Per desgràcia del nostre país, la marca Chupa Chups va ser venguda el 2006 a un grup italo-holandés, fabricant de llaminadures tan conegudes com els Mentos.
L'Uruguay ha estat un país capdavanter en matèria d'educació durant el passat segle XX i una de les contribucions a aquest desenvolupament la va dur a terme la barcelonina Enriqueta Compte i Riquet (Barcelona, 1866 - Montevideo, 1949). Va inmigrar desde Barcelona amb els seus pares i oncles quan encara era una nena. A Uruguay estudià magisteri i tornà a Europa, becada pel Govern Uruguayà el 1889, a estudiar sistemes d'educació preescolar. En tornar d'Europa, va crear el jardí d'infànica de l'àrea d'Aguada, a Montevideo, que, avui en dia, encara funciona i porta el nom de la seva fundadora. El 1922 va crear, dins l'Escola Normal de mestres, l'Institut de Clínica Pedagògica. Es va ocupar dels diversos conjunts de ciutadans reclosos en institucions: òrfans, expòsits, asiliats, presos o alcohòlics. Va lluitar pel dret de les dones al vot a l'Uruguay (que no s'aconseguiria fins al 1927). El 1960, el govern uruguayà li dedicà un monument noucentitsta a Montevideo.