dimarts, 31 de març del 2009

La Tour Eiffel a Barcelona

El 31 de març de 1889, Gustave Eiffel inaugurava la Torre Eiffel a París, el monument més emblemàtic de l'Exposició Universal de París de 1889 i de tota la ciutat. El que poca gent sap és que aquesta gran torre va tenir la possibilitat d'ésser construïda a Barcelona!
L'enginyer francès va presentar primer el seu projecte de la torre als responsables de l'Ajuntament de Barcelona, perquè es construís en aquesta ciutat amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888; però als responsables de l'ajuntament barceloní els va semblar una construcció estranya i cara, que no encaixaria en la ciutat. En el seu lloc, es va preferir construir l'Arc del Triomf, d'un estil més clàssic. Després de la negativa del consistori barceloní, Eiffel va presentar el seu projecte als responsables de l'Exposició Universal de París, on s'erigiria un any més tard, el 1889. Aquests van acceptar construir la torre, malgrat que en un principi van pensar que l'haurien de desmuntar una vegada acabada l'exposició. Només la voluntat popular va evitar que s'enderroqués.

dijous, 8 de gener del 2009

Tortells de reis, a Mèxic

Els tortells de reis més famosos de la Ciutat de Mèxic tenen molt a veure amb Catalunya. La Pastelería Suiza, fundada el 1942 per Joan Bassegoda, exiliat a Ciutat de Mèxic, porta mig segle venent tortells farcits de nata. La seva filla, Anna Bassegoda, explica que als anys 60 es van quedar molts tortells sense vendre degut a una forta crisi econòmica i que, llavors, el seu pare va decidir farcir-los de nata, fent així un tortell molt semblant al tortell de reis català.

Font: Diari 20 minutos

divendres, 28 de novembre del 2008

L'embaixada de la Xina a Ripoll

Una de les ambaixades més antigues de l'imperi Xinès/Tàrtar a Europa la podem trobar a terres catalanes, curiosament a Ripoll. A la Crònica de Jaume I, capítol 475, hi podem llegir: "E quan venc al vuitè dia que hi haguem estat, vencnos missatge que Jacme d'Alarig, qui era nostre e nos l'havíem enviat al rei dels tartres, que era vengut de lla e que ens aportava bon missatge. E ab ell venien dos tartres, honrats hòmens mas la u era pus honrat e havia major poder."
Donada la relació del rei Jaume I amb el monestir de Ripoll, els historiadors han pensat que els capitells que contenen personatges amb faccions clarament orientals podrien representar aquells dos mandarins que van acompanyar a Jaume d'Alaric des de la Xina fins a Catalunya.

Font: Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

divendres, 14 de novembre del 2008

La Generalitat de Catalunya: el primer parlament del món

A la vila de Toluges, al Rosselló (en aquell temps Catalunya), l'any 1027, es reuniren un grup d'eclesiàstics presidits per l'abat Oliba en el que s'anomenaria la primera Assemblea de Pau i Treva de Déu. Aquesta assemblea pretenia limitar les actuacions bèl·liques dels senyors feudals de la zona dels Pirineus, que regnaven i imposaven la seva llei amb total impunitat. Aquest grup de religiosos va decidir d'excloure del sagrament de la comunió a aquelles persones que no respectessin la prohibició de guerrejar de divendres a dilluns. Aquesta primera reunió d'homes de pau és considerada com l'origen del parlamentarisme modern. No seria fins al 1207 que, a Anglaterra, s'establís la segona institució semblant a la de les Assemblees de Pau i Treva: el parlament anglès.
A Catalunya, aquestes assemblees es van anar succeint i van incorporar altres veus: la noblesa, els burgesos, els artesans, etc. Finalment, el 1359 s'escull una comissió permanent: la Generalitat de Catalunya.
El mestre Pau Casals (del qual en parlarem un altre dia) coneixia molt bé la història del seu país i, en l'ocasió de l'estrena de l'Himne de les Nacions Unides, el 1971 a Nova York, va dirigir-se al públic per reivindicar, entre llàgrimes, la primogeneïtat del parlamentarisme català.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Francesc Tàrrega, autor de la melodia més escoltada del món: el Nokia Tune

La melodia més coneguda del món no és ni les Quatre Estacions de Vivaldi, ni l'Himne de l'Alegria de Beethoven, ni molt menys, Els Segadors. Probablement, aquesta melodia coneguda arreu del món és el timbre per defecte que porten els telèfons mòbils de la marca Nokia. Aquesta música, com poca gent sap, és obra del guitarrista del s.XIX, Francesc Tàrrega.
Francesc d'Assís Tàrrega Eixea (Villareal, 1852-Barcelona, 1909) és considerat com el pare dels fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX. De ben petit va patir un accident que li va afectar la visió i el seu pare, tement que pogués quedar-se cec, el posà a estudiar guitarra per si algun dia s'havia de guanyar la vida com a músic. Estudià a Barcelona i a Madrid, on va tocar a tavernes i cafès per poder mantenir-se i sustentar a la seva família i ben aviat va convertir-se en un gran virtuós de la guitarra. Llavors va començar la seva fulgurant carrera com a compositor, concertista i pedagog per Europa i el nord d'Àfrica. La guitarra prenia el seu lloc com a solista i deixava de ser un instrument d'acompanyament. Francesc Tàrrega va morir als 57 anys a Barcelona, després d'una llarga i penosa malaltia deixant una llarga llista de composicions molt apreciades per als guitarristes.
No va ser fins al 1993 quan Anssi Vanjoki, un directiu de la firma Nokia, va seleccionar el Gran Vals en La Major, composat el 1902, com a música per a un anunci publicitari. Poc després, van escollir 2 compassos d'aquest Gran Vals de Tàrrega per a crear un so de trucada que seria conegut amb el sobrenom de "Nokia Tune" (pareu l'orella al vídeo adjunt, a veure si el reconeixeu). Cada dia, milions de persones identifiquen aquests compassos de la música de Tàrrega amb un telèfon mòbil. Quin homenatge més curiós al gran guitarrista!

Per saber-ne més: [link]

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Xàtiva: bressol del paper a Europa

El paper és el canal d'informació que ha vertebrat el procés de desenvolupament de la cultura europea i asiàtica des del temps dels egipcis. El paper, tal i com el coneixem actualment, va néixer a la Xina i els secrets de la seva confecció van ser transmesos als àrabs (segrestant a artesans xinesos) que, posteriorment, el difondrien per Àsia Menor, el nord d'Àfrica i, finalment, Europa. La fabricació de paper a Europa permetria l'elaboració dels primers còdex il·luminats en monestirs i, amb l'aparició de la impremta, la difusió massiva del coneixement en forma de llibres.
El primer molí paperer que es troba a Europa va ser construït el 1056 per Abú Masaifa a la ciutat de Xàtiva, en aquella època un regne de taifes. D'allà s'estengué a la resta de la península i a Europa. La indústria paperera de Xàtiva seria reconeguda arreu i els seus productes s'exportarien per tot el món. Al-Idrisi en la narració de la seva visita a Xàtiva (dins l’obra “Viatge per l’Islam”), descriu la gran qualitat d’aquest paper que s’exportava tant a Occident com a Orient (Damasc). Els anglesos, particularment, van ser grans consumidors del paper valencià i alguns filòlegs troben en aquest tràfic la justificació de l'homonímia entre els mots paper (en valencià) i paper (en anglès).
Avui en dia, els suports digitals per a la informació i Internet estan canviant el paradigma de la transmissió d'informació i el futur del paper pot estar compromès. Però, per als bons lectors, res millor com la calidesa al tacte d'un bon llibre. Llarga vida al paper!

L'illa de Montserrat, la Moreneta al Carib

Un toponímic tan típicament català com és Montserrat fa pensar al lector en la muntanya de Montserrat, on s'hi troba el famós monestir. Però també se'n pot fer referència a l'Illa de Montserrat, una illeta britànica d'origen volcànic al grup de les Petites Antilles, amb una superfície semblant a la de la ciutat de Barcelona.
Aquesta illa fou descoberta el 1493 per Cristòfol Colom, en el seu segon viatge a les Índies, on l'acompanyaven el pare Bernat Boïl, com a vicari eclesiàstic, juntament amb dotze monjos del monestir de Montserrat. En veure el perfil de l'illa amb el volcà (anomenat Soufrière Hills), donada la seva semblança amb la muntanya de Montserrat, el pare Boïl va suggerir a Colom de batejar l'illa amb aquell nom. Després de passar per mans de francesos, Anglaterra va prendre possessió d'aquesta illa fins a l'actualitat.


View Larger Map